NÚVIES TRISTES

NÚVIES TRISTES
*
3-11-13
*
Em regalen un cartró de quiosc amb dues flamants revistes de moda de fama mundial, és a dir: sense text i que només mostren quincalla lluent, cosmètics i cares amb pretensió de modèliques. Inicial de la revista, V.
            Les cares fan aquella tristor que t’arriba al melic de la compassió i et preguntes: ¿què li deu haver passat, a aquesta? ¿Desenganyada? ¿Fastiguejada? ¿No ha cobrat? ¿El món li cau a sobre, tan jove? Moltes fan el que en diem morros, morros prominents, que recorden llavis amb febre o amb panses (¿qui recorda les panses?) Els castellans en diuen ‘calenturas’.
            Pobres noies, els han robat la felicitat d’aquest món, posat que n’hi hagi. Se suposa que han de seduir homes i dones, perquè la revista ofereix una quantitat de bijuteria com la que duien els exploradors i conqueridors per a fer bescanvi de tresors amb els primer salvatges incauts que trobessin en els seus viatges: a la dona sempre l’han encantat els vidrets de color i les penjarolles daurades; ho donaria tot per això. I és clar, els homes les guarneixen. Elles, decebudes perquè tot els és poca cosa, fan morros.
            De núvies en són totes, i si no, llegiu les notícies que en diuen del cor. Fins als 90 anys encara tenen ‘nóvio’: elles són núvies, doncs. I encara observo una cosa: com més joves, més tristes les núvies.
*

Collage d’OX. Les núvies tristes

7 comentaris:

Montse ha dit...

Avui en dia, per fer publicitat, han "d'estar bones" i fer cara de mal de ventre. Encara que facin publicitat de vestits de núvia. I com més morros, més bones estan (o això sembla)


Res, Olga, que sí que cobren (i molt!) només que per ser model, actualment, has de caminar com un velociraptor, tenir els morros inflats com el negrito del Cola-cao, mamelles en lloc de pits i fer cara d'amargades (això darrer, només a les fotos, ep!)

Galionar ha dit...

M'ha fet riure molt la ironia del teu post, Olga! Crec que està de moda tenir els morros grossos i fer cara d'emprenyada, per a fer de model publicitària. Com que a més acostumen a estar seques com un bacallà, em costa força d'entendre què hi troben els homes, si és que en busquen alguna cosa. O potser només busquen agradar les dones-possibles lectores, cosa que encara entenc menys.
Per sort, encara hi ha qui manté el cap sobre les espatlles!
Una abraçada!

Relatus ha dit...

És que si posessin amb un somriure natural no estarien tant guapes! Però mentre hi hagi gent que se les miri...

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

A l'interior de la núvia es dóna una doble condició: la de la dona il.lusionada i la de la dona amb la por d'esdevenir una dona desil.lusionada.
Potser és per això que les núvies riuen i ploren...

M. Roser ha dit...

Ara que ho dius, si que veig que les models, que em sembla que per vendre els vestits de núvia que porten, haurien de fer cara de felicitat, doncs no i penso que semblen unes tristes núvies...
Petonets.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La felicitat és molt simple i no necessita de guarniments.

novesflors ha dit...

Potser, de vegades, la tristesa va unida a la superficialitat, i moltes d'aquestes persones no saben per quin motiu estan tristes. És més, jo crec que ni tan sols saben que estan tristes.