MOROS A LA COSTA


*
15-12-10
*
La meva mare ens havia ensenyat una cançó que fa ritme d’havanera, de música molt cadenciosa i de bon cantar, que sempre toco al piano.
Com que els titulars de premsa han demostrat que actualment a la costa catalana, i més concretament a la de Tarragona (Ebre, Salou) i a la ciutat de Reus (focus principal) tenim una aglomeració de musulmans hiyadistes, terroristes i tota la casta més furiosa, em ve al cap la cançoneta, que fa així:

“Yo no puedo ver los moritos,
úrria matraca, con espingarda,
que matan los españoles,
úrria matraca, tras de una zarza.

“Yo no puedo ver los moritos,
úrria matraca, que gasten jaique,
los zapatos en chinela,
úrria matraca y la pierna al aire.

“General, a vencer
el imperio del rey marroquí,
vive Dios, vive Dios,
que en España no falta el valor (bis),
viva Prim, viva Prim, general español.

“Una morita decía
que la España era cobarde,
y un moro le respondía:
anda y díselo a tu padre.

“General, a vencer... etc.
*
*
En català, però en to més marcial, també me’n cantava una la iaia Lola:

“A l’Àfrica, minyons,
a matar moros, a matar moros,
a l’Àfrica, minyons,
a matar moros amb canons.

“Si canons no n’hi ha,
escopetes, escopetes;
si canons no n’hi ha,
escopetes bé n’hi haurà.
*
Cançons populars.
Foto: catàleg de viatges.

6 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

A Vilanova van detenir i empresonar presumptes hiyadistes.
Ara la cosa sembla en calma.
M'és difícil comprendre els extremismes, siguin del signe que siguin, i si són religiosos, encara em costa més entendre-jo, ja que totes les religions prediquen amor i pau. Què passa, entremig?

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Tan bé que està la gent viva, com perquè alguns en vulguin matar, i en nom de déu!

El porquet ha dit...

No sé si en aquest cas podríem parlar de la "saviesa popular"...

Deric ha dit...

avui en dia no es podrien cantar aquestes cançons si no vols acabar malament

M. Roser ha dit...

La cançó de "a l'Àfrica minyons" la cantavem quan jo era petita, però tampoc es tracta d'anar matant els pobres moritos...però també recordo que per Setmana Santa anavem a matar jueus...està bé que els temps canviïn.
Una abraçada,
M. Roser

Alyebard ha dit...

Potser sí que haurem de tornar a bastir torres de guaita i armar el somatent, amb els temps que corren.