IN MEMORIAM


*
27-10-10
*

“Mans dels que maten, brutes, / mans fines que manen matar...” (Raimon, Cançó de les mans.)

A la memòria d’Estela Calduch, assassinada als 25 anys, a Cambrils, un matí que semblava net (25-10-10).
*
Collage d’OX

5 comentaris:

Montse ha dit...

avui a la ràdio parlaven "d'accident" i de quina mena de seguretat tenia el banc. No, si encara acabaran dient que la culpa no és dels assassins sinó del banc...

Júlia ha dit...

No tan sols de 'accident' sinó també de 'accident laboral', per a tot cerquen eufemismes, els polítics d'avui. Doncs sí, ja veureu com acabaran per dir que era culpa del banc que no ho havia previst...

En aquest cas han donat nom de la víctima, en el del joier del Clot, ni això (un altre 'accident laboral'?).

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Hi ha moltes formes de matar i totes són dolentes.
A nosaltres, el catalans, ens exterminen culturalment i econòmicament.
I per ara ens deixem.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Aviat les llàgrimes no ens deixaran veure les estrelles, les haurem d'imaginar més enllà dels ulls. Estem de dol per tantes dones mortes.

Israel Clarà (La figa del Papiol) ha dit...

Que mai no ens siguin indiferents el dolor i el sofriment dels altres. Com volia Ciceró, que la vida dels morts perduri en la memòria dels vius.