AMORETS


*
Mont-ral, 5-9-10

*
Amb aquestes calors els amorets van despullats, perquè la veritat és que la roba fa nosa per a la feina que cal fer. No obstant, la noia que porta al braç aquest amoret sorneguer i espavilat va molt abrigadeta, i és perquè a casa seva té aire condicionat. Però, ¡ah!, ell se les busca així perquè sap que hi ha aquella lenta satisfacció de treure els vestits peça per peça. L’amor requereix temps quan la saviesa dicta els impulsos.
*
Collage d’OX

5 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Empar, si et mires aquest post, sàpiques que no he pogut obrir el teu de cap manera: només em surten línies repetides i cap text. Això durarà mentre sigui aquí al poble. Una abraçada.
Amb molts altres blogaires em passa el mateix, i alguns els puc respondre amb penes i treballs, no per falta de voluntat. Salutacions a tothom.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

És cert que cal dosificar i administrat la passió, per tal de transitar plaentemt pel camí i no arribar aviat a la meta.

Joan Josep Tamburini ha dit...

El que et diré et semblarà una bajanada, pewrò amb la pregària passa el mateix. Es el fer-la dia a dia, poc a poc, sensa sentir res, quan s'arriba a la contemplació. Una abraçada: Joan Josep

rosa pagmo ha dit...

Un petó

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La pressa i la satisfacció immediata és un dels pecats dels nostres temps malaguanyats per a la contemplació i gaudi de la bellesa de la vida amb tots els seus atributs.