*
dimecres 9-6-10
*
Sembla que el blau serà la nostra última destinació. Blau cel. Però el cel també és negre, i negre cel no ho solem dir. La imaginació fa servir el blau per fons de l’eternitat i per capes de marededéus, sobretot de Lurdes i Fàtima. Per Doloroses i Soledats s’utilitza el blau nit. Blau nit sí que existeix. I negra nit també. Tot molt fred i llunyà. Llavors ve el dilema: ¿de quin color deu ser l’eternitat? Ningú ens ho ha dit, encara.
Per això la dona del vestit granat deixa enrere el blau. És un color glaçat, i les últimes llums han de ser càlides, acariciadores, no distants sinó properes.
*
Sembla que el blau serà la nostra última destinació. Blau cel. Però el cel també és negre, i negre cel no ho solem dir. La imaginació fa servir el blau per fons de l’eternitat i per capes de marededéus, sobretot de Lurdes i Fàtima. Per Doloroses i Soledats s’utilitza el blau nit. Blau nit sí que existeix. I negra nit també. Tot molt fred i llunyà. Llavors ve el dilema: ¿de quin color deu ser l’eternitat? Ningú ens ho ha dit, encara.
Per això la dona del vestit granat deixa enrere el blau. És un color glaçat, i les últimes llums han de ser càlides, acariciadores, no distants sinó properes.
*
*
Collage d'OX
3 comentaris:
Es diu que els colors simbòlics de les dones són el blanc, el vermell i el negre. El seu simbolisme invita a la meditació perquè la vida, tal com la coneixem, es presenta de molts colors.
L’eternitat, pels professionals de la religió ha de ser de color porpra; blanc pels qui aspiren a la vida eterna, i amb tots els colors de l’arc de Sant Martí pels lliurepensadors.
Perfecte, parella. Coincidiu del tot i això m'alegra.
Publica un comentari a l'entrada