EL CANTÓ ESQUERRE DELS MEUS SOMNIS


*
“(...)A aquesta cambra quatre cantons hi ha,/
a cada cantó un àngel n’hi ha (...) (sic).
*
Oració antiga d’anar a dormir.
*
El cantó esquerre és el que dóna al mar, el meu cap situat a l’orient, viatjant d’esquena al compartiment del món que volta i volta per llums i ombres.

De noia vaig copiar a l’oli sobre fusta la Verge del Magnificat, del deliciós i elegant Botticelli; filigrana de traç i de color, mà delicada que escriu, cara d’on es deriva una plàcida saviesa, àngels atents com l’aire entre el teixit de seda. Una meditació eterna de l’acció d’escriure. Hi vam posar un marc de fusta antiga.

Potser tan antiga com l’oració que em va ensenyar l’àvia Lola, i que ella havia après tan enrere en el temps que no se sabia quan va començar a ser dita. Acaba així, adaptant el nom de qui la diu o a qui la diuen: “Olga reposa,/ no tinguis por de cap mala cosa,/ que si cap mala cosa et vol tocar,/ la Verge Maria te’n guardarà.” L’he dit sempre, queda enganxada al fil del temps i morirà amb mi.

L’esquerre és el costat del cor. El sento bategar i li dic: “aquieta’t, calma’t.” Després pujo al cervell a comprovar si el meu compartiment està en ordre, perquè a vegades hi tinc feina. Quan tot és a lloc i pensat, comencen els somnis obscurs.
*
*
*
Foto d'OX.


1 comentari:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Una de les malalties actuals és el neguit que ens impedeix descansar tant com voldríem. La frisança i la inquietud del dia es traslladen a la nit, cosa que es tradueix en falta de son i abundància de malsons.
Els entesos asseguren que això és normal, però que cal vigilar el moment en què ens faci mandra anar a llit per por de no poder dormir o de somiar coses ingrates.