THE STATION AGENT


*
Tots tres fan sovint aquest camí entre vies. No es coneixen; es guarden les distàncies, triguen a confiar-se. La vida els ha fet aïllar i les circumstàncies els acosten.

L’home petit hereta una vella estació de fusta en desús en lloc solitari i se n’hi va a viure. Com que li agraden els trens, s’hi troba bé. Més avall, en una casa amagada en l’arbreda hi viu una pintora que es refugia del sofriment que li ha portat la vida. I finalment, un venedor jove de salsitxes, ambulant, planta cada dia la furgoneta, una taula i quatre cadires gairebé al mig de no res i serveix cafè a l’escassa gent que transita pel lloc.

Una joia de pel·lícula, d’interpretació, de saber tractar les situacions i de mostrar sàviament la lenta empatia que es produeix entre els tres protagonistes. Sobre tot admirable l’actuació del nan. Molt de tard en tard, la televisió ens descobreix un tresoret amagat.
*
*
*
Fotograma al diari.

1 comentari:

Manel Aljama ha dit...

Els tresorets amagats i les obres d'art cinematogràfiques es poden veure sovint en horaris "prohibts" per a la gent que es lleva a les 8...

Sort en tinc que aquesta temporada podré anar els dijous al cineclub de la meva ciutat on programen en versió original, pel·lícules que han passat desapercebudes al nivell comercials però que són autèntiques obres d'art.

Prenc nota de la recomanació.

Manel