LA VELLA DAMA INDIGNA


*
Feia dies que no tocava el piano i ahir vaig decidir posar-m’hi. Tinc un repertori de peces que toco d’oïda i arreglo a la meva mesura i al to de la meva veu. Una de les meves cançons símbol és de la pel·lícula “La vella dama indigna”, dirigida per Rene Allio el 1965 i procedent d’un conte de Bertolt Brecht. És una de les cent millors pel·lícules de la història del cinema. La lletra de “No veus el temps passar”, de Jean Ferrat i cantada entre nosaltres per Guillermina Motta, fa així:

“Et cases tot just als vint anys / i no esperes pas gaire temps / per fer tres o quatre marrecs / que t’omplen els dies sencers. / Entre la plaça i els plats bruts, / entre l’escombra i l’esmorzar, / el món ja pot bategar d’ales, / que tu no tens temps per pensar:

Tornada: “Si cal plorar o si cal riure, / si fas enveja o pietat, / jo no tinc pas cor per a dir-ho, / però no veus el temps passar.”

“Res més no has tingut pel diumenge/ sinó un vestit molts cops planxat / i unes flors i unes branques seques / que el menjador t’han decorat. / Quan resumeixen una vida / milions de passos inquiets, / perduts entre el mall i l’enclusa / entre la taula i el bufet:

Tornada: “Si cal plorar /...

“Una olor de cafè que ajuda, / vet aquí el teu univers: / juguen els fills, el marit fuma, / s’escapa el dia a l’inrevés: / així que has vist els teus fills néixer / cal dir-los tot seguit adéu, / i estens bugada a la finestra / d’una joventut que no hi és:

Tornada: “Si cal plorar /...
*
Em vaig prometre a mi mateixa que faria alguna cosa més que això, encara que la vida, al final, ens iguali a tots.
*
*
*
Les hores blaves. Collage d'O.X.

4 comentaris:

Eumolp ha dit...

Tinc un vague record d'una vella menuda amb un petit barret de flors i del desconcert que provocava. Poca cosa més, i potser m'equivoco. No sabia que la consideressin una de les cent millors pel·lícules de la història del cinema. Potser em convindria fer visita al passat. Miraré d'intentar-ho.

Júlia ha dit...

Recordo molt bé la cançó i la pel·lícula, una joia. M'agradaria molt tornar-la a veure.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

És la mort la que ens iguala, ja que les vides són prou diferents, i més quan s'hi pot fer alguna cosa per conduir-la.

Manel Aljama ha dit...

Amb la lletra de la cançó ens dibuixes una panorama no gaire interessant de la tasca de mare-mestressa-de-casa.

Per desgràcia no conec aquest film. Només m'han arribat els més famosos com Godard, Truffaut i d'altres. Bé, això suposa tot un repte i estar atent d'ara endavant a les filmoteques. No em sorprenc gens que sigui una bona pel·lícula. El cinema francès és bo.

Manel