L'ARÍTJOL


*
Floreix i grana alhora, però els raïms que fa encara no són prou madurs; els trobarem al punt quan anem a buscar bolets. ‘Smilax aspera’ és el seu nom científic. En castellà se’n diu ‘zarzaparrilla’, i va ser un refresc de moda durant molt de temps, semblant a la beguda de cola. L’antecessora de la cola, diríem.

Tot i admirar fruits i flors de l’arítjol, els que ens endinsem al bosc el tenim avorrit: s’enfila a qualsevol arbre i després es deixa caure, de manera que a vegades i sense adonar-te’n quedes atrapat per les seves punxes, que en té força, i t’arriba a immobilitzar. Va a traïció. Rectifico: som nosaltres que badem, perquè obcecats buscant el rovelló, la mocosa o el que sigui, no ens fixem en la xarxa aèria i punyetera de l’arítjol. L’arítjol és l’encantament de Circe però amb punxes.
*
*
*
Foto V. Roca.

1 comentari:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

M'agrada la paraula, és molt més poètica en català perquè en castellà em fa pensar en els barrufets.