*
Hem arribat a tocar del bosc i no he pogut sortir del cotxe: a la ràdio sonava el concert 3 de Rakmàninov. De cara als primers arços, que ja comencen a madurar, el bellíssim segon temps del concert es barreja amb el fluir de la boira, tot un sol esperit, la música en perfecta harmonia amb el bosc: profunda, misteriosa, sòlida, sinuosa, com sol ser la d'aquest autor.
Miro els arbres fixament i les dues forces, la melòdica i la natural, em fascinen, s’uneixen, em prenen. Un segon temps elegant, sentimental i perfecte llisca entre el pi roig, les alzines i els aurons; es fa un tot amb les arrels, ascendeix per cada cosa viva i fixa un paisatge exterior i interior per a l’eternitat.
*
*
*
Després de ploure. Fotografia de Vicenç Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada