LISBOA - 4


'Freguesía de Sé'
*
A la catedral em sorprenen dues difuntes: "Túmulo da infanta neta de D. Afonso IV, s. XIV" (a la fotografia). I "Túmulo de D. Maria Vila-Lobos, s. XIV". Les dues dones jacents llegeixen un llibre. Sobta veure una morta llegint. ¿Què s'imaginava l'escultor? ¿Reviurien les dames, a les nits, i llegirien un llibre d'oracions sobre el seu sarcòfag? ¿Només tenien forces per sostenir el llibre amb les manetes dèbils? ¿Tornaven dins, després? ¿La paraula escrita els feia un pont de llum per arribar al més enllà, com jo sempre penso? Els gossos de companyia les vetllaven, als peus. Els dos gossets de la noia eren petits i joganers. Una noieta, néta del rei, adolescent de qui no sé el nom. No havia de morir del tot, encara...
Però la dama més gran, de sarcòfag amb baldaquí, també llegeix. El gos als seus peus es mostra desafiant, ferotge. ¿Borda a la mort? ¿O al fet que la difunta revisqui per llegir el seu llibre?
Hauria d'investigar per trobar el nom de la noia i la categoria de la senyora. Ara no és el moment, però ho faré. Buscant Vila-Lobos per la xarxa m'he trobat amb l'estimat Heitor Villa Lobos. Una excel·lent soprano cantava la Bachiana n. 5, una de les més cèlebres de l'autor. Com que ja la portava al cervell de fa anys, escoltant-la he pensant que precisament aquesta Bachiana de Villa Lobos podria acompanyar les dues difuntes. Els ecos de la peça, insinuats a boca closa, semblen arribar a oïdes de la dama i de la infanta i aplegar les tristeses de la mort i de l'enyor.
*
*
*
Postal de Lisboa.