L'ARBRE DELS DESIGS


ARBRE DELS DESIGS
*
5-1-18
*

Margarideta, lleva’t de matí,
vés a veure si els reis ja són aquí,
vull dir els mags que segueixen estrelles,
i parlen amb pastors i amb les ovelles.

Margarideta, lleva’t de matí,
vés a veure si els presos són aquí;
si no els veus, crida fort, que vinguin àngels,
mags i criats, que encara han de partir,
i l’home de la llenya, i el carboner del bosc,
i el fill del pescador, i el moliner i la dona,
i el que cull les olives, i el forner, cepat,
i el serraller, i el carreter i els bous,
i els pescadors amb rems i eixàrcies,
anem, Margarideta, cridarem ben fort,
que caiguin les parets de la presó,
com van caure aquells murs de Jericó.
Correm, Margarideta, que t’ajudo jo.
*

Olga Xirinacs

2018

2018
*
1-1-18
*
Llibres, pàtria, flors. Pàtria, flors, llibres. Flors, llibres, pàtria. En l’ordre que vulguem, i que creixin amb nosaltres mentre els vivim amb un somriure al cor i als ulls.
És el meu desig per a tothom  aquest 2018 que tot just comença.
*

SERENA CONFIANÇA


SERENA  CONFIANÇA
*
24-12-17
*
Bon Nadal a tothom. Bon any nou als que saben apreciar la bondat i la practiquen. Als altres, el bon desig no els serviria de res.
Hem reflexionat, hem treballat, hem patit i tenim uns resultats. Moltíssima gent ha tret força de flaquesa i ha confiat com mai no ho havia fet. La fe mou muntanyes, diuen, i la feina també. I l’esperança, que sempre és llarga, com la mateixa paraula.
Particularment, he patit una pèrdua dura i em costa fer camí. Mal any, diria. Però hi ha tantes coses bones que no puc acabar de dir això de ‘mal any’. Vaig fent un camí molt lent perquè només tinc les paraules i les petites imatges.
Les petites imatges em salven: em poso a buscar, retallar, enganxar cartolines i m’imagino que sóc dins de ciutats impossibles amb amics que surten per les finestres.
La serena confiança petita la dóna també la Tuca, la gossa dels meus fills: la fidelitat, l’amor, la vigilància.
Vull per a tots vosaltres i pel país estimat un nou any de serena confiança.
*
1- Nadala
2- Tuca


PERQUÈ AVUI ÉS SANTA LLÚCIA...



PERQUÈ AVUI ÉS SANTA LLÚCIA...
*
13-12-17
*

Perquè avui és santa Llúcia, cada any havia recomanat als amables lectors d’aquest blog que cantessin la preciosa peça del compositor Toldrà i del poeta Sagarra, per passar una estona agradable. Però ara aconsello més que mai adreçar-nos a la santa patrona de la vista perquè és necessari:
1- Per mantenir els nostres ulls en la millor condició possible.
2- Per adreçar els nostres ulls polítics a l’opció més encertada.
3- Per no desviar els nostres ulls als monstres que bramen a les vores del camí.
4- Per admirar algunes belleses que es produeixen al voltant nostre, com persones, núvols, flors...
5- Per saber captar la felicitat en comptes de l’odi.
*
Fotos: núvol de posta davant de casa.
           Santa Llúcia a la catedral de Tarragona.
           Eucaliptus (balsàmic) i samovar (reconfortant).


DESEMBRE


DESEMBRE
*
4-12-17
*
Avui és santa Bàrbara, quan a casa – Delegació de Unión Española de Explosivos- fèiem una festada amb amics del gremi, xampany, cants a taula... I a la família no eren pas creients, però la vida ja porta aquestes contradiccions i la mort dels anys joves.
No podem tornar enrere.
Ahir, al claustre, havien podat els rosers; de les roses sols en quedava algun pètal.
El fred i la tristor m’envoltaven com un halo gèlid.
Un pètal surava a l’estanyol petit. No era cap arca de Noè. Contemplació efímera de petites belleses.
Aquest ara és el camí. I les arrels i són. Amb l’esperança.

*

YELLOW SUBMARINE / GROC ÉS EL COLOR


YELLOW SUBMARINE/
GROC ÉS EL COLOR
*
2-12-17
*
Tots nosaltres, ara, vivim en un submarí groc, per cortesia dels amics Beatles, que ens l’han deixat mentre ens amenaci de mort l’article 155.
Grocs eren els colors que ens estimàvem, com ara: “Groc és el color del blat a l’estiu/ al matí quan surt el sol/ (...) el color millor de tots”. O el groc daurat del cabell de l’estimada.
Però, ENS HAN PRES EL GROC, i ens han privat del sol. Maleïts siguin.
Mentrestant, ¿per què no anem cantant aquestes peces tan boniques?
Va, a tota veu: “TOTS VIVIM EN UN SUBMARÍ QUE ÉS GROC, SUBMARÍ QUE ÉS GROC...”
i
GROC ÉS EL COLOR DEL BLAT A L’ESTIU/ AL MATÍ QUAN SURT EL SOL... (...) EL COLOR MILLOR DE TOTS.
*
submarí: blog Penya Bogarde

Cançó colors: Donovan / Internet

CEBALLONET MEU...

CEBALLONET MEU...
*
20-11-17
*
Quina tendresa, quan vaig saber que a l’estimat president Carles Puigdemont li deien Ceballonet... ¡I justament els russos!, que semblen d’una parla més aviat abrupta. És clar que sempre han destacat molt en la lírica, però aquest diminutiu, que fa plorar i tot, estova el cor dels qui l’escolten.
Com estimo els russos, ara que ens hem agermanat tots en la ceba. Perquè nosaltres fa molts anys que sabem què és ser de la ceba. I els russos, ¿com és que també ho sabien? Quina intuïció més fina. Amb raó deien anys enrere que ells ho havien inventat tot. Es veu que sí, i que a més ho saben tot, gràcies en gran part als espies.
Però la van encertar de ple, ai, Ceballonet meu. Estem molt arrelats a la terra, sempre serem de la ceba, això no ens ho treu ningú. I els de la Meseta, Cospedal en comandament, queden com uns miserables ignorants, al costat dels catalans i dels russos, que ara estem a partir una ceba.
*

Imatge obtinguda a Internet.